dissabte, 29 de novembre de 2008

...fes-me llum...

Petit esbòs fet amb boli i pintat amb Photoshop i el meu llapis màgic. Unes paraules, escrites amb el mateix boligraf i reescrites amb el llapis màgic perquè quasi no s'entenien en l'oiginal.



Y sí, en este amanecer

no hay sol

La luz y las sonrisas

tan amargas y artificiales

Un final que empieza

mañana,

un nunca más

de un adiós inexistente.

Vicky Tico Rivera


L'original:



Dama fria, sin color




Dama fria sin color
busca y lucha su porque
entre sombras renacer
cual sublime resplandor
no irrabies vendaval
mi camino maldicion
compañera y corazón
disvisaba su huracán



fragmento de "El Laberinto de los Secretos" de Saurom Lamderth

dimecres, 26 de novembre de 2008

Aquí estic. M'he afegit a la moda dels blogs.

La intenció: penjar alguns dibuixets, esbossos i altres cosetes que fan part de mí, i de nosaltres. Dic nosaltres perquè en aquesta vida m'he creuat amb vosaltres: gent de tot tipus, amics, enemics, familiars, mare, amors i desamors que m'han fet com sóc. Gent que encara m'ha de canviar, gent que ja no em canviarà mai més, i gent que encara no m'han canviat


Per aquest motiu, avui, un esbós d'una dona, inacabada,

que encara li falta molt per aprendre, que encara li falta molt per créixer.

I, sobretot, que té ganes de fer-ho.





.

Y la naturaleza me hizo mujer,
de pelo largo, ojos,
nariz y boca de mujer.

Con curvas y pliegues
y suaves hondonadas,
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.

Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.

Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños, el instinto.

Todo lo creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen
mujer todos los días,
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.

Gioconda Belli